LLUITA BIOLÒGICA PER AL CONTROL DE MOSQUES

En totes les explotacions ramaderes, centres de gestió de residus, indústria de l’alimentació i altres activitats on hi hagi  presència d’animals i/o de gran quantitat de matèria orgànica, s’ afavoreix la presència de nombrosos insectes, en especial de mosques.

Les altes temperatures, les condicions d’humitat i la presència d’aliments afavoreixen la proliferació dels insectes, convertint-se en una molèstia i un risc sanitari per als treballadors, els animals,  els productes que s’elaborin i per a qui tingui la seva residència o la seva activitat properes a aquests centres.

L’ús de la tradicional lluita química per a combatre els insectes que ens són molestos comporta que aquests creïn resistències als tractaments químics amb molta facilitat, i un risc toxicològic pels productes que s’estan utilitzant.

Per minimitzar l’ús d’aquests productes plaguicides, es proposa un sistema de lluita biològica integrada.

Aquest, amb un mínim impacte ambiental, aconsegueix controlar la població d’aquests dípters, mitjançant la utilització d’antagonistes naturals, integrant-hi sistemes de tipus físic i puntualment, químics.

La base del tractament rau en l'aplicació d'un paràsit natural de les mosques, que parasita les pupes d’aquestes (la forma sota la que la mosca fa la metamorfosi de larva a mosca adulta) dipositant un ou a l’interior d’aquestes, de manera que la larva del parasitoid s’alimenta de la pupa parasitada, fent inviable el desenvolupament de la mosca i donant lloc a un altre paràsit.

Cal tenir present la incidència sanitària de les diferents espècies de mosques, que no només afecten als animals, sinó que també poden afectar als humans. Cada mosca pot arribar a portar fins a 26 milions de microorganismes adherits al seu cos, alguns d’ells patògens importants, de gran importància per a la salut pública, donat que poden transmetre mecànicament (és a dir, poden portar impregnat el seu cos, o transmetre a través del seu aparell bucal xuclador – cal tenir present que les mosques regurgiten productes per a pre-digerir la matèria orgànica que posteriorment absorbiran-) malalties com disenteria, diarrea (E. Coli), febre tifoidea, còlera, lepra, poliomielitis, i fins i tot algun paràsit intern (com nemàtodes). S’ha arribat a demostrar que en casos com Helicobacter pilori, causant de moltes úlceres gastroduodenals, la mosca domèstica no només és un vector, sinó que resulta un hoste d’importància perquè aquest bacteri s’hi multipliqui.

Temps de desenvolupament d'una mosca adulta des de la posta de l'ou fins a assolir la forma adulta que li dóna la maduresa sexual per a poder reproduïr-se de nou.